Inoquo Facebook Icon Inoquo Twitter Icon Inoquo Youtube Channel Icon                        
Català
|
Español
Inoquo Web Oficial Header
HOME BIOGRAFIA NOTÍCIES AGENDA MEDIA DISCOGRAFIA BOTIGA PREMSA GALERIA
Què... On... Amb qui... Com...

9 de març de 2005: aquesta és la data en la qual es va posar en marxa, a Estudis Etèrics (Vic), la gravació del que acabaria sent el primer disc d’INOQUO, publicat dos anys més tard. En aquell moment la banda no tenia res a veure amb la formació actual (només en queda Santi Farrés, guitarrista i compositor) i, de fet, el treball discogràfic que es començava a materialitzar representava la culminació de la feina dels tres últims anys del grup de roc català CATAU Foto link. Quan la gravació s’acostava a la fase d’enregistrament de les pistes de veu, es va decidir un canvi de rumb amb la intenció d’arribar a un nombre de persones potencialment molt més elevat, passant del català a l’espanyol. Aquesta decisió no va ser per consens i, després d’insalvables desavinences, en Rubèn (cantant) va optar per deixar el projecte. Així, doncs, va ser necessari un parèntesi per tal de resoldre tres punts clau, conseqüència del gir emprès: trobar nou cantant, decidir un nou nom per al grup i, finalment, adaptar tots els temes al canvi d’idioma.

La primera tasca que es va resoldre va ser la de recerca de la nova veu: després d’alguns anuncis a Internet i d’alguns intents fallits, l’Ivan Lagartija va convèncer la resta de membres amb un parell d’assajos durant la tardor de 2005. Amb la banda de nou completa es va reprendre l’enregistrament del disc el gener de 2006, aquest cop a Michael Records (Barcelona), un cop finalitzada pràcticament en la seva totalitat l’adaptació dels temes a l’espanyol. Va ser en aquelles dates, també, que es va decidir el nou nom (INOQUO).

Amb tot encarrilat, però, van seguir apareixent obstacles al camí. En Pep, el baixista, que tenia un projecte musical paral·lel i, en aquells moments, molt més madur, va decidir centrar-s’hi, deixant el grup. Poques setmanes després, el va seguir en Sergi, l’altre guitarrista (i compositor essencial de quatre de les cançons del disc), per motius personals.

En plena fase de mescles, doncs, la banda tornava a quedar despullada. Es va optar per continuar amb el disc i, paral·lelament, es va iniciar la recerca d’un nou baixista i es van produir els primers contactes amb en Pere Homs, que es postulava com a mànager del grup. Finalment, durant la tardor de 2006, amb el disc ja mesclat i després d’un parell d’assajos, en Marc Ribas es va incorporar com a baixista i es va posar fil a l’agulla amb l’objectiu d’editar el disc i començar a trepitjar escenaris el més aviat possible Foto link.

En els mesos posteriors es van anar succeint els esdeveniments, alguns de previsibles, com ara vàries actuacions i els treballs d’edició del disc (disseny del llibret, còmic, màster, etc.), i d’altres d’imprevistos, i malauradament negatius, incloent la decepció que va suposar per a INOQUO una proposta de contracte discogràfic avortada a ultimíssima hora el gener de 2007 (i que va significar la desestimació definitiva d’en Pere Homs com a mànager), o la forçada substitució del nostre estimat bateria original, en Marc Fauchs (Marco Di Fausto), per malaltia. Aquest últim entrebanc, no obstant, es va poder solucionar ràpidament amb la incorporació llampec d’en Joan Farrés, bateria des d’aquell moment Foto link.

Es va arribar, doncs, a setembre de 2007 amb les 500 còpies en edició limitada (autoedició, de fet) del disc a les mans (per fi) i amb un horitzó il·lusionant i que va resultar positiu, a mig termini, amb nombroses actuacions (alguna de destacada com la de Collado Villalba en motiu del XI Festival Granitorock el 2008), premis (com ara ser finalistes del Festival Intro 2007 o el propi Granitorock) i bones crítiques, tant del disc com del directe.

Es va començar a treballar en nou material en paral·lel a uns quants concerts fins a l’estiu de 2009, moment en el qual el baixista d’aleshores, en Marc Ribas, va deixar el grup.

Es va obrir així un llarg període d’inactivitat en el qual es va combinar la recerca de nou baixista (amb alguns contactes fallits i alguna prova interessant) amb la composició (tímida i lenta) de nous temes, arribant fins a maig de 2012, moment en què es va incorporar en Lluís Alfons Farrés i es va completar de nou la formació Foto link.

Des de llavors s’ha continuat la feina creativa i els assajos periòdics fins l’actualitat.

I és ara que, després dels moments difícils en tots els sentits i d’una llarga i agònica travessia pel desert, ens sentim amb energies renovades per tornar a treure humilment el cap en el món de la música, tan complex com engrescador.

I esperem que, si voleu, en sigueu partícips.

Girona, a setembre de 2014.

www.inoquo.net Contacte Avís legal Condicions Generals Política de privacitat
Copyleft
Copyleft Inoquo 2014